Però Perseu matà el monstre i Andròmeda li fou lliurada com a esposa. Així acaba aquesta història i no d’una altra manera, perquè aquest relat ens parla, en realitat, d’unes creences profundament arrelades en el si de la cultura occidental: només aquell capaç de vèncer les seves pors (l’heroi) obtindrà la mà de la filla del rei.
“La Hija del rey es el símbolo de la protección inesperada, de la virgen-madre; es aquella cuya pureza desinteresada viene a socorrer al hombre amenazado por las aguas. Es la faz propicia del agua, siendo la otra faz la del agua que engulle. Pertenece a las aguas superiores que Dios separa en el origen de las aguas inferiores. Es el agua salvadora, el aspecto tranquilizador de la madre.”
